Hola a tots.
Un company de fàbrica ens ha enviat un petit article d'opinió i reflexió, es llegeix en un moment i la veritat és que ens ha semblat molt interessant i per això hem decidit compartir-lo amb tots.
Punxa aquí per llegir-ho
Salut
dijous, 1 de novembre del 2007
UNA PLANTA DEPRESSIVA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No debe extrañar a nadie y mucho menos al "NUEVO" director el que la planta esté deprimida.Él mejor que nadie sabe porque lo está,por lo tanto en sus manos está la solución.
Si a los empleados no se les permite desarrollar todas sus facetas personales,comenzará una tensión mental, y por tanto, la reducción de la productividad y la calidad de su trabajo.
"Algo grave debe estar pasando cuando los gobiernos de numerosos paises parecen haberse lanzado a una carrera sin tregua,para promulgar medidas que favorezcan la conciliación entre la vida profesional y personal."Dr.Garcia-Francos.
Cada vez son mas las empresas que ponen por delante temas que tienen que ver con una visión mas humana de las compañias, buscando un equilibrio entre vida personal y laboral,tratando al personal como seres completos,tanto en lo personal como en lo profesional.
Muchas empresas ya han comprobado que este equilibrio se acaba reflejando en su cuenta de resultados,ya que aumentan la competividad,la productividad.Y ademas se consigue prestigio ante el cliente.Sr.Lefebvre y Sr.Oficialdegui, siempre tan preocupados por la imagen:¿No les gustaría recoger un galardon como Best Workplaces? TU ELIGES, TU DECIDES.
Cuanta razón tienes compañero.
Yo no se si creerme lo del cambio hacia una planta lanzadera de nuevos productos o si simplemente es lo que nos dicen para engañarnos hasta que Rumania empiece a funcionar y luego nos den la patada en el culo a los de Sant Cugat. Pero si nuestro futuro realmente pasa por ser una planta lanzadera, ahora es el momento de poner los pilares de ese cambio y que se una toda la plantilla para que ese cambio sea tan beneficioso para la empresa como para los trabajadores.
ESTUDI DE ESADE SOBRE CONVENI DELPHI
CONCLUSIONS
• La introducció de fórmules de flexibilitat horària es un procés complexe en especial quan afecta a plantilles amb un cert grau d’antiguitat.
• Al cas de DELPHI no s’ha de menysprear el canvi d’hàbits de vida i relacions familiars que poden suposar pels treballadors , noves formules com per exemple el treballar dissabtes quan abans no es feia.
• Aquesta nova flexibilitat, que a curt termini pot salvar llocs de treball, implica el risc d’ interferir en divers grau en la vida dels treballadors. S’està subordinant el temps i el ritme de vida dels treballadors a les necessitats de l’empresa .
• El conveni de DELPHI introdueix multitud de mesures de flexibilitat i procediments de control. S’ha demostrat ,al menys de moment, com una bona eina d’increment de la productivitat. Però ha estat un conveni car amb cessions en hores i suplements a pagar per acceptar el canvi. Per tant s’ha de ser conscient que els pactes de flexibilitat en bon nombre de casos implicaran costos a vegades importants,però s’ha de cedir per guanyar.
• La negociació amb la participació o el recolzament decidit de les cúpules sindicals dels sindicats majoritaris torna a ser clau en el cas de DELPHI. Perquè una vegada mes, val a dir que els efectes de les formules de flexibilitat sobre la vida dels treballadors no son gens despreciables. Sense la visió estratègica i global que poden aportar les cúpules sindicals,l’èxit de la negociació serà molt mes difícil.
• En el cas de DELPHI es constata que la utilització del ERO com alternativa a la negociació, es acceptada per l’Administració si se li presenten els fets amb informació exhaustiva i ben argumentada.
• Però nomes amb el pacte de flexibilitat no s’assoleixen importants millores a la productivitat,s’ha d’invertir de forma continuada en la formació del personal.
• La direcció de RRHH de DELPHI reconeix que la introducció de formes complexes de flexibilitat els hi exigeix un gran esforç en el manteniment de la motivació del personal. El risc sempre latent en aquests entorns es que la motivació baixi, no pas que pugui. Cal fer un constant esforç de manteniment de la motivació.
• Un entorn de flexibilitat en canvi mes o menys constant pot convertir-se en un espai indefinit amb efectes negatius sobre la motivació y la productivitat.
Publica un comentari a l'entrada